Història

En construcció

Història de l’escoltisme i el guiatge i de l'escoltisme especialtzat

1907: Naixement de l’escoltisme

L’escoltisme va néixer a Anglaterra l’any 1907, fruit de la intuïció de Lord Baden Powell que, observant i retenint els comportaments i les inquietuds dels joves del seu temps, va desenvolupar una proposta educativa que tenia com a objectiu la formació de ciutadans compromesos i responsables.

La proposta donà el protagonisme als nois, en totes les seves activitats. L'estiu de 1907 va tenir lloc el primer campament escolta a l'illa de Brownsea (Dorset, Anglaterra).

1910: Naixement de l’escoltisme marí

Baden Powell, al seu tercer campament en 1909 va incloure activitats aquàtiques amb base al vaixell TS Mercury. BP va encarregar al seu germà, Henry Warington Smyth Baden-Powell,  famós regatista de canoa, organitzar els scouts marins. En 1910, Warington va escriure el llibre "Sea Scouting and Seamanship for boys", on s’esbossen a grans trets les directrius de l’escoltisme marí. Però generalment es va utilitzar el llibre “Seamanship for Scouts” (Lt. Stuart Garnett, 1913) com a manual base. L’escoltisme marí es reconegut oficialment en 1910 i s’expandeix i desenvolupa per diversos països, representant actualment una consolidada oferta educativa.

1912:Naixement del guiatge

La dona de Lord Baden Powell, Lady Olave, era una gran entusiasta de l'escoltisme i creia que podia fer molt de bé als nois... i a les noies. Fou l'any 1912 que ideà una nova proposta: era el naixement del guiatge. Així va ser com es va fer càrrec de l'equivalent de l'escoltisme per a les noies.

A partir d'aquell moment, l'escoltisme i el guiatge prengueren ràpidament una gran volada i, en poc anys, es va estendre a molts països del món.

1915: Primer grup d'Escoltes Marins a Espanya, a Santander.

1925: Reconeixement oficial de l'Escoltisme d'extensió.

1927 i 1932: L’escoltisme i el guiatge a Catalunya

A Catalunya ja es coneixen intents de formar grups escoltes des de principis de segle, però no és fins als anys vint que es consolidà un escoltisme adequat a la societat catalana. Així, el 1927, Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1932 neix la Germanor de Noies Guies. Batista i Roca va optar per adaptar el mètode scout anglès -anomenant-lo "escolta"- perquè, a diferència d'altres opcions, aquest advocava pel compromís amb el país defugint la vinculació amb una proposta política concreta.

1933: La construcció d'un escoltisme català unificat

Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser d’expansió i van anar acompanyats d'un procés d'aproximació a les altres associacions escoltes catalanes. Després de la proclamació de la República i l'autogovern, el 1933, els efectius dels Exploradores de Catalunya es van escindir i crearen els Boy Scouts de Catalunya, que reclamaven un reconeixement scout internacional. Amb tot, un cop esclatada la Guerra Civil, el risc d'ingerències oficials va fer que aquestes dues entitats optessin per unificar-se i es va constituir els Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya, la Institució Catalana d'Escoltisme (ICE).

1936: L’esclat de la Guerra Civil

L'esclat de la Guerra Civil espanyola va malmetre el projecte de l'escoltisme català i aquest va començar a actuar prestant tot tipus de serveis d’assistència, com l'atenció d'evacuats i refugiats, o actuant com a auxiliars sanitaris, entre moltes altres tasques. Alguns dels guies, caps i dirigents més joves van ingressar a l'escola d'oficials i es van incorporar al front. Curiosament, l'esclat de la Guerra Civil (18 de juliol) va coincidir amb l'ascens a la Pica d'Estats d'un grup d'escoltes, encapçalats per Mossèn Antoni Batlle. Durant el seu descens es va torçar un peu i va haver de ser transportat en baiard. Posteriorment, Mossèn Batlle va marxar a l'exili amb l'ajuda del conseller Gasol.

1940: Els Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi en la clandestinitat

Amb el triomf dels franquistes, la ICE va ser il·legalitzada i perseguida. Però un grup reduït va intentar reprendre l'activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir que aquesta no desaparegués en cap moment. L’any 1945, impulsades per Mn. Antoni Batlle, naixien de manera clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i, de l’altra, Guies Sant Jordi. Entre 1948 i 1953, els agrupaments havien passat de 12 a 36. Però l'opressió del règim franquista feia témer per la seguretat dels infants, dels caps i dels responsables, i la situació va arribar a ser tan crítica, que l'any 1954 el Consell de la institució va acordar suspendre les activitats. Tot i aquesta resolució, alguns agrupaments van continuar reunint-se.

1946: Reconeixement oficial de l'Escoltisme aeri.

1954: Els Minyons Escoltes entren en la legalitat mitjançant la DDE

L'any 1956, el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme, que va permetre que alguns agrupaments s'emparessin en la legalitat. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió de totes elles va constituir el moviment Minyons Escoltes. Al mateix temps, aquesta represa va activar el Moviment a altres comunitats nacionals de l'Estat; el model escolta català es va expandir a les Balears i al País Basc.

1959: Escissió de l’escoltisme català 

Es crea a Montserrat l'Associació Catalana d'Escoltisme, com a federació de les tres entitats resultants del trencament de la ICE: Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya i Delegació Diocesana d'Escoltisme (més endavant anomenada Minyons Escoltes). Aquesta estructura federativa preservava la unitat de l'escoltisme català i, al mateix temps, permetia l'actuació autònoma de tres diferents versions d'escoltisme.

Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va haver de suspendre mai les seves activitats. Tot i això, dins del guiatge també van sorgir discrepàncies quan els agrupaments catòlics, que eren la majoria, van aconseguir que se'ls reconegués el dret d'associació dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb la separació definitiva dels agrupaments catòlics, que van crear Guies Sant Jordi amb una estructura federativa similar a la que tenien els escoltes.

1962: Primer grup marí en funcionament el "Gelabert de Centelles" de Barcelona.

1965: Aquest grup crea un lloc de salvament marítim al Garraf. Aquest any es crea un altre grup marí a Vigo.

1977: Fusió dels Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi en Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya

Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionar de manera paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica i es van convertir en una escola de democràcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D'aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies.

1985: Primera Conferència d'Escoltes Marins a Grècia. A partir d'aquí es realitzarà un EuroSea cada tres anys.

1986: Creació de l'A.E.Azimut a Barcelona (Acció Escolta)

1989: Campament Marí Internacional a Port Irta, Castelló.

1995: Amb motiu del Jamboree Holanda s’organitzà una Flota de vaixells d’Scouts marins que van arribar de tota Europa al campament

2006: Existeix un equip estable per a coordinar tots els projectes i necessitats a nivell Europeo per a Scouts Marins, és el “Odysseus Group".

2007: Any del Centenari

Des d'aleshores, el Moviment ha continuat contribuint en l'educació de moltes generacions i actualment s'ha convertit en una entitat dinàmica, capaç de mobilitzar 13.000 infants i joves, que ha sabut adaptar-se al llarg del temps a la realitat juvenil i a la societat catalana, apropant la proposta al jovent i aprofundint constantment en el mètode de treball que és propi de l'escoltisme i el guiatge per fer-ne una eina útil a les necessitats dels nostres dies.

2010: Centenari de l'Escoltisme Marí













2011: Creació de l'Associació d'Escoltes Marins Vells Llops de Mar