Trobada “Homenatge a Pedro Beltrán 20-06-2015”

Crónica del Homenaje a PEDRO BELTRÁN

El pasado sábado 20 de junio de 2015 a las 11:00 tubo lugar en los locales del Museo “Joan Charlez Paradís- Papi” del AS Mas Guinardó 31 de Barcelona.

Muchos antiguos scouts, fundadores, jefes de grupo, jefes de unidad, familiares y amigos, se dieron cita para rendir un más que merecido homenaje a casi toda una vida dedicada al escultismo, un camino lleno de pistes de rastreo que muchos de los asistentes siguieron con alegría y devoción scout, transmitiendo todo lo aprendido a sus educandos.

En una sola sala se encontraban los inicios de los primeros grupos scouts de Catalunya, grupos de los que posteriormente se ramificarían dando origen a muchos de los conocidos hoy dia englobados en la Asociación de Scouts de España- ASDE.

Grupos como :

GRUPO 1 SANTÍSIMO REDENTOR

GRUPO 3 GELABERT DE CENTELLES ( 1er grupo marino de Barcelona )

GRUPO 4 SANT OT

GRUPO 5 SANTA MARÍA DEL MAR

GRUPO 6 SAN MIGUEL

GRUPO 195 BADEN POWELL

GRUPO 196 GANDHI

Se sucedían los abrazos y las risas, reencuentros emotivos de viejos compañeros de aventures y campamentos, horas de Trabajo discusión y diversión. Presentaciones y apretones de zurda......camaradería...se respiraba ese espíritu scout tan añorado que ya pocos saben apreciar......

En cuanto llegó en homenajeado se sucedieron los actos que se habían preparado para la ocasión: Una introducción que transcribo literalmente de Eduard Candami, una nota por email enviada por uno de los JSN mas queridos y entrañables de la historia de ASDE, Jose Manuel Prieto González.... GAJO...

La imposición de la medalla a Beltrán y el gran reconocimiento a su señora, también presente en el acto..Una pequeña interpretación a cargo de los hermanos Cots, Enric y Walter, poético-humorístico –literaria , versada en los campamentos de la que transcribo parte:

ENRIC I WALTER COTS :: Acte poètic - literari

Trobada “Homenatge a Pedro Beltrán 20-06-2015”

Pròleg: Explicacions introductòries

Quique: Pedro: todos los grupos scouts que estamos aquí y por supuesto el tuyo “El
Santísimo Redentor”, queremos recordar y recordarte una de aquellas excursiones que
hicimos durante nuestra adolescencia y juventud, gracias a ti. Y lo haremos,
mediante un diálogo recordatorio entre mi hermano Walter i yo.

Despertar

Walter: Un dissabte al matí any 1964, mes de març.

Sona el despertador a les 6’15 de la matinada.

Quique: Riiiiinng:

Walter: Òndia! que no em deixi res, haig d’anar d’excursió, que
no em deixi res, Cordons!: el sac de dormir, la cantimplora, la carmanyola.
L’escudellòmetre. El planell del Montseny, La llanterna. La brúixola..

Ostres! a on tinc la meva camisa, i el fulard? Aquí està! ben planxat! i la lliga? la lliga
pels mitjons llargs, perquè no se’m caiguin, i el barret ben encolat! -amb cola de
peix!, es clar-, perquè no se m’arrugui.

Quique: Es clar, sinó el Pedro no ens mirarà amb bons ulls. Mare de Déu, amb lo
be que anava la boina!

Walter: Si, si, tens tota la raó, amb lo bé que anava la boina.

Quique: Ara ja estem a la plaça Tetuan per agafar l’autobús de la Sagalés.

Walter: Hombre Carlos, com estàs? Hola Vicens, com va?

Quique: Un altre vegada hem d’agafar l’autobús de la Sagalés

Walter i Quique: Si, si la Sagalés, te’n recordes de la cançó, (cantant a duo), si a
Caldes vas amb Sagalés acabaràs com un cabàs….Si a Caldes vas amb Sagalés
acabaràs sense calés…a li a lo... a li a lo....

...................................

que hizo las delicias de todos los asistentes. El propio Beltrán esbozó con gran esfuerzo y emoción algunes palabras rememorando aquellos años.

PEDRO BELTRAN FELIPE

Data de naixement: 22/04/1928

Natural de: Villanueva del Huerva (Saragossa)

CRONOLOGIA BIOGRÀFICA DE L'ACTIVITAT DE PEDRO BELTRAN FELIPE EN L'ESCOLTISME. (Gentileza de Eduard Candami)

En la dècada dels 40, concretament el 22 d'abril de 1940 una Ordre circular del Ministeri de la Governació hi havia disposat la “suspensió d'activitats de l'Associació Nacional dels Exploradors d'Espanya”,

Uns pocs anys després, en 1943 Pedro Beltrán inicia a Barcelona les primeres activitats Scouts amb nois, d'una forma totalment anònima i sense cap tipus d'estructura organitzativa, ell i uns 5-6 nois van començar a reunir-se i planificaven excursions, intentant desenvolupar les idees de Baden Powell en contacte amb la naturalesa.

Però no va ser fins a la dècada dels 50, quan va començar a anar-se'n modelant i constituint-se la idea definitiva. D'esta manera en 1953 fundà el Grup Scout nº 1 de Barcelona “Santíssim Redemptor”, de Scouts de Espanya (Actual “Roland Phillips”) batejant-se amb el nom de la Parròquia que els va donar acollida en la ciutat comtal, anys més tard a l'esmentat grup se li concediria el núm. 2 de l'Associació de Scouts d'Espanya. A l'agost de 1954 es va realitzar la primera promesa Scout del grup i el seu Cap de Grup ja era llavors Pedro Beltrán.

El càrrec ho ostenta des de 1953 fins a 1961, en aquest any va deixar per motius personals la direcció de grup a Sebastià Saperas Bru, estret col·laborador en els difícils anys transcorreguts que van motivar diversos canvis en l'assentament dels locals del grup. Però Pedro Beltrán no arriba a apartar-se del món scout i formà part del Consell de Grup ajudant i assessorant els seus responsables.

Així:

• De 1953 a 1958 els locals del grup es trobaven en la Parròquia del Santíssim Redemptor de Barcelona
• Al febrer/1959, van haver d'abandonar-se d'una forma quelcom “forçada” dits locals i durant uns 8 mesos no es va disposar de cap local concret, però les activitats no van deixar de portar-se a terme
• A l'octubre/1959 es van aconseguir uns locals en la Parròquia de Sant Llorenç de Barcelona
• Posteriorment al gener del 1960 els locals del grup es van traslladar a la Congregació Mare de Déu de l'Estrada de Barcelona.
• Al gener del 1963, el grup es va traslladar a la Parròquia dels Pares Franciscans en el carrer Santaló de Barcelona, en les conversacions que es van desenrotllar per a aconseguir la dita ubicació, Pedro Beltrán va tindre un paper important.
  • A l'octubre/1965 va tornar a ser Cap de Grup del “Santíssim Redemptor” en deixar el càrrec en Sebastià Saperas Bru.
• El 1966 va ser anomenat Comissari de Districte de Barcelona càrrec que va exercir fins a 1971.

En deixar l’esmentat càrrec, a l'octubre de 1971 va tornar a fer-se càrrec de la Direcció de Grup Santíssim Redemptor, dedicant-se novament al seu Grup fins a l'any 1974 en que deixà el càrrec i les responsabilitats del mateix, encara que va continuar col·laborant sempre que se li va sol·licitar amb el Consell de Grup, fent valida la dita “una vegada Scout, tota la vida Scout”.

Li van ser concedides 2 mencions de llarg Servei pel Consell Nacional de l'Associació Nacional de Scouts d'Espanya.

El 23 d'abril de 1985 el Consell Nacional dels Scouts d'Espanya va atorgar a en Pedro Beltrán la Medalla d'argent al Mèrit Scout.

En Pedro va rebre la Certificació, però la Medalla per aquelles coses que a vegades passen i no haurien de passar, no li va arribar mai.

Fa un mes i mig, vaig anar a veure amb la meva esposa, i varem passar una llarga estona amb ell recordant coses. Al marxar, em va ensenyar el Certificat i em va manifestar la seva estranyesa per no haver rebut el guardó.

L'endemà vaig parlar-ho amb en Jose Manuel Prieto (Gajo) ex Jefe Scout Nacional d'ASDE i ex- President de la Federació d'Associacions de Scouts de Espanya. Llavors em va explicar que l'Oficina Scout enviava el Certificat i després l'organisme sol·licitant havia de demanar el guardó. Doncs bé, algú se'n va oblidar. Deixem-ho així.

En Gajo em va dir que m'esperes una setmana que em diria quelcom. Al cap d'uns dies em va dir que havia aconseguit la medalla, i me la faria arribar.

Es clar, jo no podia anar a veure al Pedro i donar-li la medalla, aleshores vaig parlar amb el seu fill Javier, i ens vam posar en marxa.

Nota del autor: “Aquí soy el nuevo, no os conozco a la mitad por no decir al 90%. Este sábado he estado con vosotros y NO me he sentido extraño, he visto hermandad, rivalidad, no rencor pero sí desacuerdos, afinidad y desafinidad....pero cuando solo uno levantaba la mano derecha blandiendo el saludo scout, todos guardábamos silencio.....cuando solo uno ha empezado a entonar el himno de exploradores, todos le hemos seguido cantando.....la diversidad nos enriquece y vosotros todavía podéis contribuir a dejar este mundo mejor de como lo encontrasteis.”